L'Origen del Nadal, del Solinvictus a Sant Nicolas

La primera menció històrica que es fa al Nadal, millor dit de la Nativitat, apareix en un document del bisbe siriac Jacob Bar-Salibi, segle XII:

«Era costum pagà el de celebrar el mateix 25 de desembre l'aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en senyal de festivitat. Els cristians també prenien part d'aquestes solemnitats i celebracions. Sembla que quan els doctors de l'Església veieren que aquest festival era de l'agrat dels cristians, decidiren que la veritable celebració del naixement s'hauria de solemnitzar aquell dia»

La celebració no era més que la consecució d'una festa pagana adaptada al cristianisme: durant els primers anys del cristianisme el ritual es reduïa a una gran missa que no tenia altre propòsit que convertir-se en agent cristianitzador dels pagans que celebraven les seues festes més importants en aquesta època de l'any.

La referència al Solinvictus va aparèixer per primer cop sota el regnat de l'emperador Elagàbal, el festival del naixement del Sol Invicte (Dies Natalis Solis Invicti) tenia lloc en el moment que la durada de la llum diürna comença a incrementar després del solstici d'hivern. Els antics pobles nord-europeus establiren una relació entre el Sol i Déu, en concret el Déu Mitra, el déu de la llum i essència de la vida humana. Cap al 270 a.C., l'emperador Lluci Domici Aurelià va introduir el culte a l'Imperi romà. El Sol d'Aurelià presentava moltes característiques extretes del mitraisme, com ara la representació inconogràfica de la divinitat com un jove sense barba. Aurelià va inaugurar el temple de Sol Invictus el 25 de desembre del 274, en un festival anomenat dies natalis Solis Invicti "natalici del sol invicte".

Hem de tenir en conter que els antics cristians no festejaven els natalicis -per diferenciar-se dels pagans, és per això que no ens ha arribat cap informació documentada del naixement de Crist, i la relació amb el 25 de desembre es merament publicitària: una barreja de "llum", "crist", "dia important" què ens ha portat a associar eixa data amb el naixement del nadó Jesús. Com a hipòtesi ha estat reiteradament desestimada [en aquest bloc hi ha un article que es refereix a açò]

Per això, antigament no es relacionava el Dia de Nadal amb el naixement de Crist i per suposat que no era un dia festiu. Ni existia Santa Claus, ni l'arbre de Nadal, ni les tradicions derivades de l'espera dels regals... L'Origen del Nadal es remunta a un acte per convertir als pagans, coincidint les seues festes més importants amb actes cristians.

I Santa Claus? Santa Claus és el tradicional competidor dels Reis d'Orient... que per cert, si Jesús no nasqué el 25 de desembre, els Reis d'Orient... [no seré jo qui ho diga]. Aquest senyor, que a Europa li diuen Papa Noel -"Père Noël" francès o "Father Chrismas" anglès: "Pare del Nadal" i als EE.UU Santa Claus, què ve de Sant Nicolàs, un monjo holandés molt bó que ajudava als pobres: Niklass que al ser canonitzat es convertí en Saint Niklass, hores d'ara enterrat a Bari, Itàlia.

Però els xiquets holandesos tenen a Sinterklaass (Sant Nicolàs) i a Santa Claus com dues coses diferents. De fet, Sinterklaas viatja des d'Espanya perquè abans no es tenia massa clar la diferència geogràfica entre Turquia i Espanya (dos països situats al sud i durant molt de temps ubicats al Tercer Món). Sinterklaas viatjava acompanyat d'esclaus moros que són els que l'ajuden a repartir els joguets i un cavall blanc que l'ajuda a desplaçar-se pels terrats. Els xiquets l'esperen en entusiasme, la nit del 5 de desembre li deixen menjar per a d'ell, els seus ajudants i el cavall i pel dia es veuen recompensats amb un regal.

Tal volta l'origen de Santa Claus està en Sinterklaas però la festa ens recorda més als Reis d'Orient. I va de roig, no perquè les seues vestidures s'han adaptat dels hàbits de la santa església ortodoxa... va de roig per culpa de la Coca-cola [el toc final per acabar de deformar la tradició!].

La vertadera existència d'aquest personatge és el fet de que representa la bondat i la generositat, ens convida a compartir i a estimar i, tenir en conte als xiquets i als desafortunats.

Entorn 1850, a la Gran Bretanya de Charles Dickens, reaparegué el sentiment caritatiu cap als desfavorits. No tardà en convertir-se una tradició això d'ajudar als pobres en ple hivern, i d'ahí el ritual de propagar el bé i celebrar la unió de la família.

Però aquests sentiments han segut substituïts pel consumisme més exasperant. La norma social dicta que durant el Nadal t'has de reunir amb la família obligatòriament -què menys fer-ho per gust! i has de contribuir a la felicitat del nucli aportant un regal recentment comprat i lluint les millors gales.