El País Valencià que ha edificat el senyor Camps es avui una Comunitat Autònoma que aguanta l’alè tot esperant l’impacte de la crisis de la construcció. Efectivament, l’etapa de govern del PP ha desballestat l’estructura econòmica del territori. La Generalitat Valenciana s’ha limitat a observar com s’enriquia una minoria gràcies a l’espectacular creixement -i abús- del sector del maó i al mateix temps, ha obviat la davallada de totes aquelles activitats econòmiques tradicionalment capdavanteres, fins i tot, arribant a l’extrem de perdre el lideratge en exportacions de sectors tan pròpis com el de la fabricació de mobles. En els tretze anys que el Partido Popular es troba al capdavant del govern de la Generalitat Valenciana són ben pocs els qui recorden cap iniciativa encaminada a incentivar, potenciar o recolzar a la petita i mitjana empresa valenciana.
La política valenciana, per tant, s’ha fonamentat en l’anomenada “política d’aparador” que, electoralment s’ha comprovat el seu bon rendiment electoral. El desenvolupament d’esdeveniments i infraestructures faraòniques (tan cares com excesives) és l’espectacular aval amb el que arriba a Francisco Camps a la seu del Partido Popular a Madrid. Darrera d’aquesta imatge de triomfador s’amaga també la d’un personatge abonat a l’anti-catalanisme. Seguint les instruccions de Madrid i en una terra convenient sembrada, el conflicte lingüístic s’ha barrejat amb la reclamació de l’aigüa de l’Ebre, el boicot al cava i qualsevol altre acció d’aquesta mena. Enlloc de treballar per resoldre els problemes dels ciutadans, l’única solució que el polític valencià ha aportat han estat frases com ara “cuando gane Mariano Rajoy, llegará el agua del Ebro“, mentre clamava per ser el govern autonòmic més fidel a l’estat optava per no aplicar el que s’aprovava a Madrid (llei de dependència) o estendre la queixa continua contra les concessions a Catalunya reflectida repetidament en diversos titulars de premsa com ara “Los socialistas dan a Cataluña aquello que niegan a Valencia“.
Ningú no pot negar que Francisco Camps és un home intel·ligent. El seu progrès en la política valenciana -i ara amb el seu salt a l’escenari nacional-, així ho demostra. Però a part d’homes llestos, aquest país necessita els polítics que arribin a acords per millorar la vida dels ciutadans sense distincions d’orígens, a responsables que aportin més del que s’espera d’ells i que, per sobre de tot, uneixin -fins i tot als seus contraris- més que els que accentúen les diferències, i en aquest sentit, Paco Camps, no dona el perfil.
Tal volta, el que estàs buscant és:
