Camps de golf, 10 mentides

Extret del Diari NO TAN A PROP (2007):
http://notancerca.blogspot.com

La principal «alternativa» al turisme de sol i platja, fins que aconsegueixin resoldre l'impossible de fer rendibles els parcs temàtics -com Terra Mítica-, es fonamenta en alguns punts tan simplistes com comunament acceptats. A saber:


1.- Donada l'extracció social dels turistes de golf aquests gasten entre 5 i 10 vegades més que el convencional.

Malgrat això, la proliferació de camps en golf (que ja es conten per desenes a les comarques de Castelló), posa en evidència la creixent socialització d'aquesta activitat i l'irrefutable fet que mentre uns es decideixen a passejar o llegir un llibre, uns altres s'empren a donar-li a la piloteta. Per tant, excepte un evident snobisme dels segons no existeix diferència entre la capacitat i voluntat de despesa entre uns i uns altres. El preu de la pensió completa dels hotels en les proximitats dels camps de golf és la mateixa que en les quals no els tenen, el que refuta el primer gran principi que sustenta el salvatge desenvolupament de camps de golf.


2.- Els camps de golf suposen un clar benefici ambiental.

Per a recolçar aquest punt s'arriba a argumentar que eviten els processos d'erosió o es posen els exemples dels beneficis que suposen els camps de golf davant els camps de tarongers als que qualifiquen com a no rendibles i sense futur. Fins i tot es compara el consum d’aigua entre uns i d'altres. Aquesta activitat del golf estava bé als camps d'Anglaterra que de forma natural ja són de gespa verda. A Anglaterra va sorgir la pràctica del golf però difícilment encaixa en els nostres camps de secà, d'oliveres milenaries, garrofers i atmellers assedegats. Tenim un clima àrid i amb un canvi climàtic que ens posa més a la vora d'un clima desertic. Si atenem a les precipitacions que tenim, cal reconèixer que molts camps de tarongers són ja de per si insostenibles. Molts són fruit d'unes transformacions agrícoles de secà a regadiu que no s'haguessin hagut de fer. Aquestes massives transformacions fetes amb molts diners negres, han generat els problemes de contaminació d’aigües per nitrats, i el fenomen de la intrusió marina que és pateix a tota la costa del País Valencià. A més el consum d’aigua d’un camp de golf és molt superior al d’un de tarongers. La gespa blana verda i humida no és d’aquesta climatologia. És com si a l'arquitectura de les nostres terres comencéssim a fer teulades de dues aigües i elevats pendents com als de els països del nord, o les altes terres dels Pirineus Andorrans.


3.- La pràctica del golf és un esport.

Crec que era Winston Churchill el qual deia que jugar al golf era una forma de fastiguejar un passeig pel camp. Gens més cert: el golf ha substituït les tradicionals passejades per a gaudir de la naturalesa que ara es veu prostituïda amb plantes no autòctones i recorreguts perfectament marcats. Això si, tot dintre de la seguretat d'un recinte controlat i vigilat, en el qual es desenvolupa un joc per aquells que van deixar fa molt temps de fer un esport que no és. El repte de superació personal per a millorar l'handicap és admirable però gens comparable amb llegir un llibre més al mes, plantar i mantenir un hort per a consum familiar o, sobretot, ser un regidor honrat.


4.- El consum d'aigua en els camps de golf és reciclada.

Un camp de golf consumeix de l'ordre de 600.000 m3 a l'any, l'equivalent a una població d'unes 8.000 persones, d'aigua d'una certa qualitat, sinó l'herba de seguida s'esgrogeix i apareixen zones calbes, sobretot en zones àrides com correspon a la costa mediterrània espanyola. Per a emprar aigua reciclada es tenen diversos problemes: primer cal tenir depuradora, i una depuradora bona, no com la que fan a Vinaròs, que només té tractament secundari per tal de continuar abocant l'aigua un cop rebaixada de contaminants al mar que oferim com atractiu per a que els turistes es banyen , cal tenir aigua de depuradora amb tractament terciari. Al Baix Maestrat malgrat que els ciutadans paguen al rebut d'aigua un canon de depuración no tenim depuradores, incomplint la Directiva 91/271 d'aigues residuals i tirant tota la merda i aigües residuals de les indústries al mar sense la depuració mínima legal. Algú pot entendre com es pot dir que es regarà amb aigua reciclada el futur camp de golf quan ni pagan entre tots ciutadans del Baix Maestrat hem pogut tenir una sola depuradora mínima per complir la Llei, com podem somniar amb una depuradora de tractament terciari?; els costos són alts i més cal incloure el transport ja que els camps no estan connectats als llocs on es preveuen les inexistents depuradores, les ubicacions de les depuradores no estan a prop dels camps de golf, i finalment, la demanda major és a l’estiu el que exigiria una major ocupació estant en contradicció amb la seva possible alternativa turística al turisme de sol i platja.


5.- El camp de golf té un efecte inductor en el desenvolupament de l'entorn.

En la pràctica és més bé el contrari. Els camps de golf permeten el compliment simultani dels requeriments de superfície urbanitzada enfront de la total i de dotació de zones d'oci. D'altra banda, agrupen els edificis en la perifèria del camp reproduint la tipologia de l'adossat de la perifèria urbana d’una capital. Exemple el tenim al Panoràmica Golf de Sant Jordi. Tot això per a reduir els costos d'urbanització i construcció i incrementar el preu dels habitatges d'una classe urbana amb ganes de contar-li als seus veïns que s'ha comprat un xalet al costat d'un camp de golf. És a dir, en contra de la idea estesa que els camps de golf atreuen el desenvolupament urbanístic, en la pràctica són les urbanitzacions les quals els utilitzen com reclam per a complir amb els, en general, poc exigents criteris urbanístics i per a incrementar el preu dels habitatges.


6.- Genera més riquesa que les explotacions agrícoles d'igual superfície, com un camp de tarongers.

Possiblement, no hi ha un sol camp de golf hagi substituït explotacions agrícoles sinó que s'han situat en terrenys verges o que ja feia anys que no es cultivaven. Els terrenys s'han vist profunda i irreversiblement modificats. Es busquen llocs on es pot aconseguir el terreny a baix preu. No té sentit comparar pilotes de plàstic amb taronges. Tots dos tipus, cultius i camps de golf, serien factibles llevat que haguessin de competir per l'ús d’adobs o aigua. De moment no és el cas, perquè aigua no hi ha per a ningú i els adobs hi ha, mentre es puguin pagar.


7.- Els camps de golf generen ocupació estable:

com activitat agrícola mecanitzada són difícilment comparables a cultius més tradicionals que requereixen mà d'obra en les diverses fases des de la sembra i la recollida, pel que la major ocupació deriva dels serveis de gestió, hostalera i botigues. D'altra banda, l'escàs coneixement d'idiomes dels nacionals fa que els treballs millor remunerats vagin als estrangers, quedant els menys qualificats per a espanyols i els «altres immigrants», amb la mateixa precarietat que els treballs clàssics de sol i platja. O siga que ni de cambrers.


8.- Al golf es juga tots els mesos a l'any.

A l'estiu és difícil veure jugadors en ple dia sota un sol que crema malgrat el creixent negoci de gorres i barrets de mariatxis i amb una calorada que només avelleix estar a prop de l'aigua. La pràctica del golf es concentra en primavera i tardor, que podria justificar la millora de l'estacionalitat del turisme de sol i platja. No obstant això els jugadors del nord d'Europa prefereixen la Costa del Sol (i cada vegada menys), de major vegetació i atractius turístics que el litoral de Castelló. Queda la pràctica del golf per a la gent del país, especialment locals, insuficients de moment per a omplir a vessar als camps de golf actuals, com el de Sant Jordi i molts menys, per als que ens prometen. Només cal mirar la magra xifra de socis practicants que té el golf o les cues que hi ha.


9- Són una alternativa al «tot inclòs»:

Els paquets turístics inclouen de forma progressiva les sortides als camps de golf, que a més es restringeixen al corresponent a la proximitat de la instal·lació hotelera ja que la pràctica de canviar de camp de golf es perd al ser sempre entorns similars. Vist un ja els has vist tots.


10. Com corol·lari de la defensa d'aquesta nova forma d'urbanisme depredador:
Els camps de golf es justifiquen econòmicament per si mateixos .

Evidentment la situació no és uniforme i apart dels camps de golf clàssics construïts de forma més o menys independent al desenvolupament urbanístic, els nous camps són difícilment rendibles per si mateixos, si no intervinguessin raons urbanístiques. La promoció privada no ho justifica de per si. Ja forma part d'un imaginari manual el tan cacarejat anunci del polític de torn local de la baixa edificabilitat de 0,15metres de sostre per metre de sòl, que tindrà el futur camp de golf i el respecte que farà medi ambient la urbanització col·locant plaques solars o qualsevol cosa que es puga etiquetar com a ecològica. El tema de l'aigua és fonamental ja que el cost, tant del metre cúbic transvasat com el desalinizat és pràcticament el mateix, en l'entorn dels 70 cèntims d’€/m3, el que penalitza els elevats consums d'aigua dels camps de golf, per això en la pràctica s'agafa aigua d'un o varios pous, malgrat que s'anuncie que serà reciclada. La resta de ciutadans que no fan cullerada del negoci del golf surten perden en molts aspectes, ja que sistemàticament s'ignoren els nous problemes de mobilitat que creen els nous nuclis de població agrupada al voltant de cada camp de golf, s'ignoren la falta d'infraestructures sanitàries, escolars, assistencials i fins i tot de seguretat que ja tenim i que aquests nous nuclis urbans, legítimament demandaran. Malgrat ser un evident negoci per al que li paguen la terra, no es pot omplir tota la terra de ciment i cal posar un límit. És el creixement desordenat del territori a mans dels especuladors que tenen millors contactes amb els polítics locals, que curiosament venen els camps de golf com un benefici per la població. És més la depredació del territori, la venda de tot el que es compre, més que una ordenació del territori en benefici de la societat i futures generacions.


Per verificar tot el que s'ha dit és important veure que passa als llocs on han apostat clarament pels camps de golf i ja els tenen fets. En aquest sentit convé destacar que, d'acord amb el Patronat de turisme provincial d’Almeria, en la Costa del Sol s'observa una caiguda de sortides i ingressos derivats del turisme d'un 3%, degut fonamentalment al rebuig dels jugadors internacionals per un entorn urbanísticament massificat.

Els camps de golf són l'element més significatiu i l’enganyifa del desenvolupament urbanístic de la costa mediterrània, el qual està sustentat en la connivència entre polítics locals i promotors urbanístics que, unit a la inacció de la justícia i de les instàncies administratives superiors, ha permès la destrucció de l'entorn ambiental en la més absoluta paralegalitat, incompatible amb un suposat estat modern de dret. Però si les nostres raons ambientals no fossin suficients, també podríem argumentar, dintre del corrent d'egoisme que ens envaeix, que als ciutadans que no gaudim del gran tiberi de l'especulació immobiliària ens costarà almenys deu vegades més tenir una qualitat de vida o d'oci similar a la qual teníem només fa cinc anys, tindrem les escoles més saturades, les carreteres encara més embossades i tots en cotxe amunt i avall, per culpa de nous nuclis urbans dispersos pel territori. Aquesta destrucció de l'entorn seria impensable en els països d'origen de la major part dels demandants d'aquests nous desenvolupaments urbanístics, als quals hem d'exigir coherència universal dels seus plantejaments socials.