Especulació Immobiliària

Des de fa anys que la principal font d'enriquiment del País Valencià és l'especulació immobiliària. Malauradament tot gira entorn d'aquest sector, i diguem malauradament perquè tots els sectors de producció s'encaminen en una mateixa direcció deixant de banda les fonts de riquesa tradicionals: el cultiu dels camps i el desenvolupament dels circuïts de comerç de sempre.

El principal greuge és l'explotació del sòl, tant d'habitatge necessita uns recursos bàsics per existir, entre ells l'aigua de la que fa un temps manquem per ací. L'impacte medioambiental és brutal ja que s'està contruint un mur de cement que s'està carregant tot el litoral. Ja no queden quasi paratges verges i els pocs que queden es veuen amenaçats per l'especulació que destina estes zones excepcionals als qui poden pagar-seu.

Quan parlem de recursos també ens referim als propis dels centres urbans. Un nucli de població necessita del seu centre administratiu, de salut, de recull del fem i manteniment del seu entorn. Hores d'ara es construeix sense planificar tot açò; es pretén duplicar, inclús triplicar la població de certs indrets sense planificar les necessitats de la gent que un dia hi viurà.

I que dir de l'increment del preu de l'habitatge! Ens venen això de que allò normal és hipotecar-se per a la resta de la teua vida (i la dels teus fills), que tot el món ho fa, que si no és així mai podrem adquirir una vivenda, que el preu s'equipara al d'Europa, que hi ha que viure al dia i a l'extrem... jo no trobe que açò siga segur.

Solament aquests grans projectes suposen la construcció de més de 70.000 habitatges i l’ocupació molts milions de m2 de sòl. A la comunitat l’oferta ha superat la demanda en més de 111.000 habitatges durant el trienni 2005-2007. En aquest context de crisi immobiliària provocada per un excés d’oferta, amb una greu caiguda de vendes, aprovar la construcció de centenars de milers de vivendes sembla la fugida cap endavant d’una crisi provocada, en part, per la pròpia política urbanística. Denota la incapacitat del Consell per cercar alternatives a l’economia valenciana fora de l’especulació urbanística o la supeditació del Consell a la necessitat de les immobiliàries d’equilibrar el seu balanç.

També cal destacar els casos de corrupció urbanística. Hi ha que perseguir la il·legalitat urbanística, en línia amb les conclusions de la Síndica de Greuges, publicades el passat més de gener. Les lleis i les institucions emparen els negocis dels cacics de la construcció que gaudeixen d’una llibertat absoluta i d’un gran poder sobre les administracions públiques i els seu càrrecs. Però això no els pareix suficient per satisfer la seva set de benefici i fins i tot gosen transgredir la seva pròpia legalitat, feta a mida. D’altra banda, la seva impunitat en els processos legals és un insult a la intel·ligència.

No podem permetre que el nostre territori siga destruït i el nostre país condemnat a ser el balneari d’Europa. No podem consentir que els polítics i les immobiliàries juguen amb el nostre futur i fixen les regles (que ni ells compleixen) per precaritzar la nostra vida amb l’únic objectiu d’enriquir-se. No podem tolerar més la impossibilitat d’accés a l’habitatge al mateix temps que es produeix una edificació abusiva. Perquè quan una immobiliària especula és perquè els i les polítiques requalifiquen, independentment quin grup polític governe. Només importa el benefici d’uns quants i en què nosaltres som les perjudicades. Contra l’especulació-corrupció i la destrucció del territori.

Fonts: Diari d'en Nemo, Punxada Immobiliària, Des de Llíria cap Itaca