Des dels EEUU comença a desmoronar-se la estructura capitalista més demencial, la que vaticina grans beneficis a canvi d'autèntics jocs de màgia: no es crea res, no es produeix res, però els diners es multipliquen quan passen d'unes mans a altres. L'especulació pura i dura. Les borses comencen a davallar. L'Imperi entra en crisis. I es destapa un mode d'operar que té més que vore en una escandalosa corrupció de capital financer que en una forma d'evolució econòmica neoliberal.
El neocolonialisme imperial nord-americà amb bases militars en 69 dels 192 països del planeta i que s'ha gastat aproximadament 400.000 milions de dolares en la Guerra d'Iraq no pot fer front a la situació actual. Però com sol passar en estos casos no són els més rics els que es moren de fam (i fiquem en aquest sac a aquells que s'han embutxacat quantioses primes per portar el país a la fallida) com sempre, són els més pobres els que no poden afrontar les despeses, els que deixen perdre l'habitatge perquè no poden pagar l'hipoteca, els que es queden en l'atur i no poden alimentar a la seua família.
Però ara llancem una pregunta:
Com ixirà l'economia nord-americana d'aquesta? D'on trauran els diners per rescatar les multinacionals en fallida? Serà la fi del Capitalisme?
DIES DESPRÉS:
Increïble però cert, al final és l'Estat qui va en ajuda del Gran Capital!
Però... El principi liberal no va en contra de la intervenció de l'Estat?
Malament anem si PRIVATITZEM BENEFICIS I SOCIALITZEM EL DEUTE!
(Torne a repetir: Però els liberals no van en contra de la intervenció de l'Estat?)
No hay comentarios:
Publicar un comentario