11-S, Terrorisme Internacional

El matí de l'11 de setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaida (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van fer-se amb el control dels aparells i els van estavellar deliberadament contra les Torres Bessones, el Pentàgon i el quart va caure en un camp als afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvània al comtat de Somerset. S'han confirmat 2.793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

Cronologia:

* 8.46 hora local: El Boeing 767-223 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 11 s'encasta a la Torre Nord.
* 9.03 hora local: El Boeing 767-222 de l'empresa United Airlines identificat com a Vol 175 impacta contra la Torre Sud.
* 9.37 hora local: El Boeing 757 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 77 s'encasta al Pentàgon.
* 9.59 hora local: Cau la Torre Sud.
* 10.03 hora local: L'avió pilotat pels segrestadors cau a Pennsilvània.
* 10.28 hora local: Cau la Torre Nord.
* 13.04 hora local: El president George W. Bush declara l'Alerta Màxima.

El col·lapse de les torres

L'estructura de construcció de les torres 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els majors responsables de la forma en què les torres es van col·lapsar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals. L'infern deslligat dintre els edificis, pel combustible dels avions que es cremava així com els propis materials, va pujar la temperatura al grau d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si bé no arribarien a fondre'ls, els van afeblir a tal grau que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia de manera alarmant la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van col·lapsar de manera explosiva derivant en el xoc dels pisos superiors contra els pisos inferiors, que van iniciar la reacció en cadena que va destruir cadascun dels pisos. Les torres havien suportat els xocs, la gent atrapada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè s'havien destruït les vitals vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps, el foc va iniciar des de l'interior l'ensorrada dels colossos de ferro i formigó.