Grècia, 500-200 A.C.

POLÍTICA:
Atenes és la capital del món. Precedida per un govern democràtic on l'Assemblea General esdevé la instància suprema. Existeixen uns Drets Civils que emparen al ciutadà (dones i esclaus exclosos). Qualsevol ciutadà podia formar part del govern junt als estrategues i els caps de l'exèrcit. El servici militar era obligatori.

El principal enemic és persa. La guerra del Peloponès, 431-404 A.C contra Esparta esdevé un dels episodis més destacats. Entre el 340 i el 300, l'enfrontament és contra Macedònia. Aleixandre El Gran, finalment la converteix en un Imperi.

ECONOMIA:
La principal font de riquesa va lligada al desenvolupament del comerç.

ART I LITERATURA:
Per al pensament grec, solament el que es transcendent és real. Després de l'evolució de les coses concretes està la permanència de les formes eternes. I així els Presocràtics començaren a investigar el món de les idees. «La Idea», les formes essencials entorn on es forma la realitat, els models que són les premisses que donen explicació al coneixement.

Eixa forma essencial també codifica l'Art. L'escultura grega ens presenta la idealització d'una acció què és converteix en model de l'activitat representada. L'arquitectura és funcional. I es renega del detall.

Tragèdia, poesia, matemàtica i filosofia.

1.- Els sofistes: el pensament és diàleg i l'opinió del guanyador d'un combat verbal, on la làbia supera a la raó, dicta les formes de la realitat.

2.-Sòcrates, un dels primers grans educadors. Feu que la filosofia començara a ocupar-se de la societat per així demontar el món per tornar-lo a construir baix el control de la lògica. Al final se l'acusà de pervertir la joventut i acabà prenent la cicuta que li donà una de les morts més famoses de la història.

3.-Plató, deixeble de Sócrates. Fou delegat del govern i creador de les acadèmies. Dividí el món en dos regnes, el d'allò que és canviant: aparent i, el d'allò que és etern: diví. El regne de les aparences és una caverna on estem sentats d'esquenes del foc de la saviesa i per això solament veiem les ombres que aquest projecta en les parets. Però aquesta no és la realitat vertadera, per poder vore-la em d'eixir d'aquesta caverna i així nasqué la Metafísica i l'Idealisme.

4.-Aristòtil, deixeble de Plató. Defineix el món com una estructura que relaciona i degrada la matèria i la forma: l'ànima és forma i el cos matèria, però el nostre propi esperit té una forma orgànica i altra racional, la forma orgànica està en constant moviment i la racional, estàtica. Així doncs, el que està estable simbolitza allò diví, mentre que allò que evoluciona ho fa perquè encara no ha trobat el seu estat ideal.