Hispània Romana

Conquesta militar en tres grans etapes:

1)218 – 170 a.C
Ocupació del litoral mediterrani (coincideix en la 2aG Púnica)
l’objectiu era destruir Hannibal
acabaren explotant a les tribus sotmeses i creant federacions

2)Segona meitat del S.II a.C
Penetració en la Meseta
enfrontament entre romans i pobles ramaders:
- Lusitans, pobladors de la meseta sud, 147 – 139 a.C.
- Arèvacs, 153 – 133 a.C.: campanya de Publi Corneli.
- Pobladors de l’Alt Duero, Jalón i, en un temps, les Balears

3)29 – 19 a.C
Campanya de l’Emperador August i el General Agripa
Submissió de la franja cantàbrica. No s’aconsegueix la romanització d’esta zona però si que es controlà relativament.
Ocupació mitjançant campaments militars i és d’on treuen els esclaus.

Característiques de la romanització:
- Economia colonial: Les fonts bàsiques de riquesa són l’agricultura, mineria i menuda indústria urbana (de l’oli, peix i espart). Les principals aportacions: la xarxa viària, el tràfic marítim i la unitat monetària: denari de plata.

- Unificació politico-cultural:
[fonament del concepte de romanització]

Geogràficament:
- 197 a.C, durant la CONQUESTA. 2 províncies:
Ulterior, vall del Guadalquivir
Citerior, vall de l’Ebre i la franja Mediterrània

- 14 a.C, amb el manament d’August. 3 províncies:
Bètica, Lucitània i Tarraconense

- 297, amb el manament de Dioclecia. Divisió de la província
Tarraconense en Tarraonense, Galecia i Cartaginese
i la Baleàrica

- Ciutats i ciutadans aconsegueixen el dret i organització romana: ius romanum

- Unificació lingüística: Comença a desapareixer la llengua celta, indoeuropua i iberica, síntrodueix el llatí vulgar.

- Religió: Divinització del poder estatal i la unitat de l’imperi. Culte a l’emperador. Barreja formada per la mitologia greca evolucionada, cultes orientals de la deesa egípcia Isis i el deu persa Mitra i Cristianisme: l’església començà a estructurar-se al segle III i el primer concili es dona a principis del segle IV.

- Art romà: És utilitari, basat en l’arquitectura i d’influència greco-hel·lenística.



Evolució i fi de la romanització; Hispània visigòtica:
- Segle V, invasions germàniques:
- 409, arriben sueus vàndals i alans
- 411, primera entrada dels visigots com a federats romans, sotmeten als
anteriors.
- 507, els visigots, vençuts a la Gal·lia s’estableixen a Hispània.

No es dona cap canvi respecte l’estructura socio-econòmica del baix imperi romà. Destacaríem: la importància del latifundi i la diferència social entre una minoria nobiliària i la majoria de pagesos humils. S’inicien els sistemes transhumants.

Integració social és dona en dues fases:
- La conversió dels visigòtics arrians al cristianisme ortodoxe.
Conversió de Recaed, 589 en ocasió del III Concili de Toledo
- La unió jurídica: Liber ludiciorum, 654
Codi Euric per als visigots i el Breviari d’Alaric II per als hispans.

L’art, d’influències bizantines, solament es veu representat en alguna església rural, la cultura en general, és pobra durant aquesta etapa.