Biografia de Fernando Abril Martorell

Fernando Abril Martorel va tindre un paper enormement destacat en la creació del modern anticatalanisme al País Valencià des de la seua posició de ministre i vicepresident del Govern espanyol amb la UCD.

Va ser el principal impulsor i instigador de l ́anticatalanisme al País Valencià durant la transició i s ́ha arribat a dir que va finançar grups com el violent GAV, el qual recordem es va caracteritzar per les agressions a polítics de l ́esquerra valenciana (per exemple a Ricard Pérez Casado i a Manuel Girona) i per l ́incendi de la senyera del Consell que onejava al balcó de l ́Ajuntament de València. «La UCD va assumir les paraules i els fets dels grups incontrolats del blaverisme més radical i es desfermà la violència extrema amb l ́ús de pistoles, bombes a autoritats, intelectuals i llibreries (recordem els paquets bomba a Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, què a aquest darrer li ́n va provocar la mort), atemptats de tota mena...» (Alfons Llorenç, cap de premsa del Consell del País Valencià i Cap del Gabinet del President del Consell del País Valencià).

L ́objectiu de Fernando Abril Martorell no era cap altre que lluitar contra el nacionalisme català, i el modus operandi va ser el següent: junt amb Manuel Broseta, anaven a eliminar la llengua valenciana com a llengua de prestigi i de projecció universal. Volien eliminar la fortalesa de la llengua catalana i fent l ́escissió del valencià n ́afeblien el seu ús.

Fernando Abril Martorell no era filòleg, era enginyer agrònom, però «sabia políticament com afeblir una llengua, que és dividint-la i segregant-la. I amb aquest objectiu, no el va importar fer-ne ús del poble valencià». (Francesc Ferrer i Gironés).

El blaverisme o anticatalanisme fou creat en la dècada dels 70 pels sectors més reaccionaris, més franquistes, de la dreta valenciana i madrilenya com una mena de pantalla davant d ́un suposat perill pancatalanista, estratègia que va quallar, com era d ́esperar, en els sectors més conservadors i franquistes de la població. I Fernando Abril Martorell en va ser el principal impulsor.

Per això contrasta allò de Premi Fernando Abril Martorell a la Concòrdia amb l ́actuació de Fernando Abril Martorell al País Valencià: si per alguna cosa va destacar aquell enginyer agrònom, és per sembrar la discòrdia i l ́odi entre els valencians i a entrebancar el seu progrés com a poble i a aturar la normalització de la nostra llengua. I tot això per un miserable objectiu
polític que, al cap i a la fi, als valencians ni ens anava ni ens venia: lluitar contra el nacionalisme català. A la fi, podem recordar, com ho fa Alfons Llorenç, les paraules del Vell duc de Gandia: «traït e mort és aquest regne».