Privatitzar beneficis, socialitzar perdues

En tant que per fer front a la crisi econòmica calen accions dels governs a l'alçada de la seva gravetat i disbauxa, els polítics del govern i de la oposició de l'Estat espanyol es dediquen --en el seu món de Liliput-- a fer declaracions poc afortunades... i massa perilloses. Primer va ser el ministre Corbacho. Ahir va ser el senyor Rajoy Brey qui va jugar amb foc barrejant en una mateixa frase les persones que des d'Andalusia solen fer la verema francesa i les que, essent immigrades, cobren el subsidi d'atur... Sense molestar-se en indagar si per a les persones de l'Estat que solen fer la verema francesa els hi representa uns ingressos a l'any amb els que ja hi compten, el senyor Rajoy insinua estalviar uns quants euros i retallar les condicions d'accés al subsidi d'atur mentre agita les baixes passions... Què aconsegueix? augmentar el malestar entre la ciutadania, enfrontar treballadors i treballadores... i seguir sense proposar res de valor per posar fre a la crisi. El recurs fàcil a la política de galliner embruta a qui la fa i a qui l'escolta, i no supera l'alçada del vol de les pròpies gallines....Per exemple, avui, alguns programes de televisió que cobren més d'un euro per trucada i "fomentar la participació", feien pujar els comptadors de respostes xenòfobes, preguntant si calien noves regulacions per al subsidi d'atur...

Els polítics que fan declaracions haurien de tenir una altra dimensió política per anar a l'arrel del problema i dir amb veu alta i clara que cal regular amb severitat --i nacionalitzar en molts casos—les institucions de crèdit i d'assegurances, i que els seus alts càrrecs –els que cobraven sous milionaris en dòlars i euros—han de respondre davant la llei per les seves actuacions fraudulentes, per la seva imprudència temerària i per haver portat la seva cobdícia fins l'estafa organitzada. I s'ha de tenir una talla moral que no entra per la porta del galliner per explicar que això no significa "socialitzar pèrdues", perquè es comprometen a que aquestes institucions financeres i d'assegurances no tornaran a ser privatitzades desprès del seu "sanejament", sinó que seguiran en mans del Sector Públic, i al servei de la majoria, i no d'uns pocs...

Les persones que serveixen al bé comú haurien de tenir l'honestedat suficient per investigar la responsabilitat de la política –i dels polítics corruptes-- en el seu sotmetiment als interessos dels més poderosos, i reconèixer que mai una crisi s'ha resolt per sí mateixa –Keynes ja ens ho va explicar molt bé el segle passat—i que cal posar límits definitius a les polítiques neoliberals, a la impunitat i cobdícia del sector financer i les màfies especuladores que ens han portat fins aquí. Però això no ho farà cap dels polítics que --per ignorància, interès propi o covardia-- prefereixen els jocs de galliner a fer front a la crisi.

Font: La Crisi i el Galliner