20 de novembre de 1975, l'angoixa de Franco

- 1 d'octubre de 1975; ultima aparició publica de Franco a la Plaça d'Orient, dèbil però en forces encara per haver consentit els cinc darrers afusellaments.

- 4 d'ocutubre de 1975; s'escampa que té el parkinson. El papat l'acusa, en poques paraules, d'assassí. Al Sàhara sorgeixen conflictes.

-12 d'octubre de 1975; unes imatges enregistrades desvetllaren posteriorment, que en eixos moment no podia ni alçar-se de la cadira.

-15 d'octubre de 1975; es desperta en plena nit amb mal de cor i braços; res transcendent.

-16 d'octubre de 1975; Franco té un "infart". En veritat és una insuficiència coronària aguda complicada per la grip. Per cert, en el moment de descubrir-ho coincideix en que estava fartant de bona gana (concretament en mig d'un potaje gallego); metges (concretament 3) i parents (entre ells el seu gendre) l'obligaren a deixar el menjar i clavar-se al llit (un dels metges arribà a escridasar-lo).

Franco confesà haver passat 15 dies sense poder dormir. Qué el preocupava?

- La Comdena del Papa per haver assassinat a 5 homens (?).
- La pressió internacional, possiblement pel mateix fet (?).
- El Marroc i el rei Hassan II -350.000 marroquís reclamaven allò que és seu (?).
- La mort imminent i que passaria en Espanya quan ell ja no estigués (?).
- El descontrol de l'Estat i l'UMD -Moviment de l'exèrcit democràtic- (?).

-17 d'octubre de 1975, Palau del Pardo (sa casa): tenia que assistir a una reunió de ministres, intenten convencer-lo de que no o faça, però ell insisteix així que els metges es preparen per dissoldre la reunió i ocupar-se d'ell al menor signe d'alarma, però no fa falta.

11:00 comença la reunió del consell de ministres per tractar el problema del Sàhara,
11:20 acaba la reunió.

La malatia del Caudillo es porta en secret i el Palau del Pardo es converteix en una UVI de campanya.

Els metges que cuiden d'ell són: Isidoro Minguez, Vital Aza, Jesús Señar, Alonso Castrillo i Jose Lluís Palma (entre ells el seu cunyat).

-18 d'octubre de 1975; Franco escriu l'últim discurs per als espanyols.

-20 d'octubre de 1975, dilluns; Franco sofreix una angina de pit. No obedeix les recomanacions dels metges en quan al repós i crida a Arias per parlar del Sàhara. Franco suggereix preparar-se per a la guerra, sembrar unes mines a Rarfaya, però el govern no està per la llavor.

Els metges li aconsellen fer exercici. Franco es passetja per la seua habitació escoltant música militar de la legió i marcant el ritme al pas.

-21 d'octubre de 1975; el poble no ha de saber res per això es publica als diaris que és una grip passatjera el motiu de la seua debilitat.

Operació Lucero: s'obliga als metges a portar la seua tasca en secret i fan un pacte per mantenir el silènci. Pel que respecta la família, allò únic que demanen és que no es pronuncie la paraula "infart".

Així i tot comencen a escampar-se rumors sobre la malaltia. Inclús a fora d'Espanya s'escampa el bulo de que ja ha mort. El Pardo s'ompli de periodistes que volten pendents de que la bandera baixe a meitat d'asta.

-23 d'octubre de 1975; el cor li torna a falar. Comencen les reunions extraordinàries per parlar de la successió.

Es debat si passar-li el manament a Joan Carles, però si Franco es revifara... que passaria? Joan Carles possa les seues condicions.

A Tarfaya -Sàhara, l'exèrcit es retira però fica les mines que demanà el Caudillo i evacuen als espanyols residents.

Franco comença a sofrir hemorràgies digestives, de la seua boca ix: «Deixeu-me morir en pau!». Vol morir a casa, així que el tenen que operar en casa. Elegeixen un traster que està aproximàdament a un kilometre del palau per convertir-lo en el fingit hospital de campanya. Munten una sala d'operacions imprivisada que no té les condicions mínimes necessaries. El transporten en una alfombra, el tapen en una tovalla bruta, de color groc i, en plena operació se'n va la llum. Es recupera.

-5 de novembre de 1975; se l'ingresa en La Paz on passa dues operacions més.

-6 de novembre de 1975; la marxa verda avança cap l'interior del Sàhara, en direcció a les mines. L'exèrcit espanyol es prepara per l'atac... Al final Espanya cedeix davant Marroc. Hassan II guanya però s'evita la guerra.

Els arcaics peixos grossos volen mantenir el seu poder. Els metges retarden la mort del dictador.

-19 de novembre de 1975; Franco és un cadàver vivent.

-20 de novembre de 1975,

03:00 al final, el deixen morir.