Memòria històrica

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, continuant la seua creuada particular contra els protagonistes dels "Crims contra la humanitat", pretén investigar la desaparició il·legal de víctimes del franquisme i ajudar a les famílies de les víctimes a exhumar les foses comunes per a recuperar les seues restes. Hem de senyalar que està tasca no la inicia Garzón, hi han nombroses denuncies de famílies de les víctimes que porten anys intentant localitzar els seus éssers volguts.

Amb açò, el substrat més conservador de la nostra societat es nega a revisar la part més funesta de la nostra història, traslladant-nos la sensació de que amb açò obrim velles ferides (ferides que mai han estat tancades), dividim al poble (si tots pensarem igual no seríem persones, seríem màquines; ara bé: hem d'aprendre a conviure i respectar els principis dels nostres veïns i que ells aprenguen a respectar els nostres).

Els vencedors de la Guerra Civil aplicaren el seu dret sobre els vençuts desplegant tota l'acció de l'Estat per a la localització, identificació i reparació de les víctimes caigudes a la part vencedora, mentre que els perdedors no tingueren el mateix tractament, a més foren perseguits, empresonats i torturats pels que havien trencat la legalitat vigent al alçar-se en armes contra l'Estat elegit democràticament. L'assassinat indiscriminat anà més enllà dels dies de guerra, allargant-se durant tota la postguerra.

La decisió de Garzón és una forma de rehabilitació institucional davant el silenci donat fins els nostres dies. I aquest és el seu gran valor: reparar i rehabilitar a les víctimes del franquisme. Els responsables ja estan morts i el valor és més simbòlic que judicial. També hem de tenir en compte les paraules de Santiago Carrillo: «identificar a les víctimes però no als assassins. Els assassins estan morts i els seus deixebles no tenen la culpa del que una volta feren els seus antecessors»

La presentació del llibre "Morir en Paracuellos", de Julián Delgado (son pare va ser afusellat allí) ha destacat el fet de que també hi hagueren víctimes en el bàndol nacional («Para ejemplo Paracuellos»). L'autor ha criticat la investigació impulsada per jutge Garzó per considerar-la "impròpia" i "inoportuna".

Des d'aquest bloc no entenem la postura d'aquells que es neguen a revisar constantment la història. La història sempre està escrita pel vencedor i el pas del temps ens facilita les ferramentes per repassar-la i conèixer-la millor. Perquè qui oblida la seua història, oblida gran part de la seua vida i està condemnat a repetir les seues errades.